Juanjo Martínez, CEO de Networkia Business Center

CustomSuits és fruit de l’aliança empresarial de dos grans coneixedors del sector dels espais flexibles: Javier Reina, CEO de Reina ‘s Capital i director del Business World Alacant, i Juanjo Martínez, CEO de Networkia Business Center, empresa que compta amb tres edificis a Madrid i dos a Barcelona. Amb 15 anys d’experiència en aquest camp, Martínez no dubta a qualificar de “eclosió” el moment actual. El futur del sector ja ha arribat. 

– La vostra empresa es va constituir el 12 de març d’aquest any. Com ha estat la seva arrencada?

• La veritat és que la resposta està sent fantàstica. En tot just uns mesos ja han sorgit els primers clients i ja tenim partner de primeríssim nivell. En qualsevol cas, no teníem cap dubte. Tant Javier Reina com jo coneixem bé el sector dels centres de negoci. En el meu cas, porto 15 anys dedicant-me a ells. He viscut l’evolució que ha experimentat des dels seus orígens i la veritat és que en els últims anys l’eclosió ha estat tremenda.

– ¿En quin sentit?

• El sector a Espanya, fins fa tres o quatre anys, era testimonial. Només el 0,5 dels metres de terciari de les principals ciutats -Madrid i Barcelona- eren espais de coworking. No obstant això, en tres anys la xifra s’ha multiplicat per tres, el que dóna mostra del seu ritme de creixement. Fa tan sols un any, les agències de rènting americanes que qualifiquen les carteres immobiliàries penalitzaven l’exposició al coworking. En canvi avui fan el contrari. La teva cartera té millor valoració si en la teva composició de terciari tens un percentatge de coworking. En l’actualitat, si ets propietari d’un edifici i no incorpores aquest tipus d’oferta, no estàs sent capaç de cobrir la demanda d’un percentatge important i creixent de clients. T’ho estàs perdent.

– És, per tant, una clara oportunitat de negoci…

• Ho és. A Madrid i Barcelona ara estem sobre un 2,2% del terciari i totes les grans consultores estan parlant que podria arribar fins a un 30% el 2030. Les previsions de creixement són molt grans. Però no només a les grans capitals. Des 2017, als EUA i al Regne s’ha multiplicat el creixement en ciutats que no són els principals eixos econòmics del país però sí que són urbs rellevants. I aquest fenomen s’està donant a Espanya des 2018. Ara mateix, València, Alacant o Màlaga, per exemple, són molt potents pel que fa a la prestació d’aquest tipus de servei i al creixement de la demanda. Si la demanda del client està sent tan potent i hi ha pocs edificis preparats per absorbir-la, hi ha una claríssima oportunitat de negoci en aquest mercat. D’aquesta reflexió va néixer CustomSuits.

– Quin tipus de serveis oferiu?

• El nostre client principal són empreses patrimonials propietàries d’edificis d’oficines. M’agradaria ressaltar que els immobles segueixen sent de la propietat. El que nosaltres els proposem és que ens contractin per reconvertir-los. La nostra empresa el gestiona en outsourcing i els torna les claus amb una rendibilitat.

– Amb la mirada posada en el curt o mitjà termini ¿quines ciutats serien prioritàries?

• No tenim límits. Però sí focus d’inici. I aquest focus ho hem posat en aquelles ciutats on tenim una presència important, és a dir, el triangle format per Comunitat Valenciana, Barcelona i Madrid, que és on ja som i on coneixem bé el terreny que trepitgem. A Barcelona ja tenim un nou client -a més dels dos de Networkia-. Elx, Benidorm i València són també tres ubicacions en què estem centrant la nostra atenció perquè hi ha edificis apropiats i hi ha demanda. Fins a la data hem analitzat nou. Cal tenir en compte que no tots són susceptibles de convertir-se en espais de coworking. Com NETWORKIA, per posar una referència, haurem estudiat des dels nostres inicis més de 200 projectes i, d’aquests, només em vaig quedar amb cinc. Han de reunir una sèrie de requisits, entre ells, la ubicació i l’estructura de l’immoble són els elements que més marquen la seva viabilitat.

– Quina xifra anual de negoci pot aconseguir un d’aquests edificis?

• En nombres estàndard, un projecte que disposi d’una superfície d’uns 3.000 metres quadrats, al segon any de funcionament pot arribar al voltant dels 1’5 milions d’euros anuals de xifra de negoci. És cert que ha de fer una inversió per adaptar l’edifici al concepte d’espai flexible i aquesta inversió l’hem calculat en uns 300 euros per metre quadrat. És a dir, un propietari que té un edifici de 3.000 metres inverteix un milió d’euros i als dos anys ja factura 1,5 milions. És un negoci de rendibilitats de doble dígit que t’aporta ingressos recurrents un cop ho has llançat.

– Quan es va produir el punt d’inflexió que va donar lloc al creixement d’aquest sector?

• El nostre sector ho estan fent gran els ‘millennials’. Ni volen ni voldran treballar com ho fem els que som més grans. I això no té marxa enrere. Avui dia els millennials són ja gairebé el 50% de la població activa i el 2025 ells i la ‘generació Z’ arribaran al 60% de la població activa.

– Les noves necessitats d’espais flexibles de treball estan, de fet, lligades en gran mesura a les noves professions que estan sorgint en aquesta era de la digitalització…

• Així és. I les generacions actuals, les que estan ara a la punta de llança, són les generacions del “co”: el compartir, el cotrabajar, el conviure. A més, al segle XXI estem en l’era del “ús”. Ara no tenim, fem servir. No volem tenir oficines, les noves generacions volen usar oficines. I el que fem els gestors d’espais flexibles és que siguin atractius per a aquestes noves generacions que volen fer servir -i no tenir- aquests espais. El que en el segle XX era un producte, al XXI és un servei.

– El creixement s’ha produït en tan poc temps que no sé si hi ha prou professionals del sector per poder donar una resposta adequada a la demanda d’aquests espais…

• La veritat és que el creixement del sector està sent potentíssim però personal format, que tingui el coneixement i l’experiència, no hi ha molt. De fet, la principal dificultat per al creixement del sectorés el coneixement. Estem en una època en la qual està entrant moltíssims diners, els principals fons d’inversió estan apostant pel sector. El que més falta no són diners. És coneixement. O hi ha professional de Real Estate Immobiliari o professionals de serveis. No hi ha un professional complet que sàpiga gestionar un actiu immobiliari i sàpiga al mateix temps generar i donar el servei que requereix aquest tipus d’espais.

– El Consell (amb Districte Digital), l’Ajuntament i la Diputació estan remant en la mateixa direcció de convertir Alacant en seu d’empreses tecnològiques. Parlen, fins i tot, de canviar l’actual model econòmic.

• No hi ha altre camí. Jo, que sóc un alacantí que porto més de 20 anys en una ciutat com Barcelona que ja ha treballat molt en aquesta línia de les smart cities, el que estic veient és que les institucions han pres el camí adequat. Espanya, en general, té una assignatura pendent com és la col·laboració publicoprivada a nivell Administració, empresa i universitats. Aquestes tres potes juntes són potentíssimes. Si observem el nostre entorn, les societats que alberguen les empreses més punteres, són aquelles on les empreses neixen de les universitats. És el cas, per exemple de Sillicon Valley i la Universitat de Stanford. EUA va molt per davant de molts altres països en aquest sentit i és perquè des de sempre hi ha hagut una estreta col·laboració entre iniciativa pública i privada que va en l’ADN d’uns i altres. I això és una clau d’èxit.

– Veieu interessant una convivència amb els espais oferts per la Generalitat per DD, amb els parcs científics i les àrees industrials?

El que ens caracteritza és que prestem un servei 24 hores d’altíssima qualitat. El nostre nivell és d’excel·lència, plenament orientat a la plena comoditat del client. I donada la demanda real d’Alacant, CustomSuits va habilitar edificis privats que puguin cobrir-la.

– Hi ha algun referent en el món lligat a aquest concepte de negoci dels espais flexibles de treball?

• És un fenomen globalitzat l’origen està lligat a les grans ciutats amb independència del país on estiguin ubicades. De fet, el seu creixement a Àsia ia Sud-amèrica és igual de potent que el que pugui estar experimentant Europa o Amèrica del Nord. En EUA hi ha iniciatives que van començar fa més de cinquanta anys que ja poden considerar-se coworking, així que podríem dir que Amèrica del Nord és el país precursor. Però a Espanya el primer centre es va posar en funcionament a Madrid fa ja 40 anys. Avui en dia, la ciutat número un a nivell mundial en aquest aspecte és Londres, seguida de Nova York i San Francisco. A més, pel que fa al continent europeu, destacaria Berlín, Amsterdam, Madrid i Barcelona. Són ciutats amb una presència potentíssima.

Font:     Economía 3 

               Text: Lola Torrent

               Imatge: Joaquín P. Reina

               alicante@economia3.info