Per Juanjo Martínez, publicat per Nació Digital el 6 de novembre de 2020

“Digitalització” és una de les paraules més repetides darrerament en l’àmbit empresarial. Tots els experts insisteixen en el fet que aquest és el camí, més aviat, l’únic. La transformació digital és l’element clau per la competitivitat empresarial en un mercat canviant, exigent i cada vegada més difícil de preveure, on la incertesa és la norma. Ara bé, no pot haver-hi evolució tecnològica sense una cultura corporativa innovadora i creativa. I no es tracta de digitalitzar els anteriors processos analògics, es tracta de reinventar digitalment els teus processos.

Segons la Consultora Vanadis, abans de la pandèmia només un 13% de les pimes espanyoles tenien un pla de digitalització, percentatge que pujava al 45% en grans empreses. Els principals motius per no fer el pas són el desconeixement, el cost econòmic i també el no tenir un proveïdor de confiança. No tenir una bona presència a Internet pot suposar un alt risc de desaparèixer. Marketing digital, ciberseguretat, connexió fiable i potent, comerç electrònic, telepresència, CRM, ERP…. tot ha d’estar orientat al fet que tant els teus clients com els potencials et trobin i puguin interactuar digitalment. Existeixen moltes tecnologies a tots els nivells i moltes sense cost que s’adapten a qualsevol mena d’empresa.

Tornant a la cultura empresarial, com deia Warren Buffett, “quan baixa la marea es veu qui nedava despullat”, i ara és un bon moment. La cultura del presencialisme, horaris rígids, desplaçaments sempre a les mateixes hores al mateix lloc de treball, gestió del temps i de l’acompliment s’han de revisar. Qui no hagi evolucionat ja cap a una cultura més de confiança i independència ho tindrà difícil. L’element clau rau en la capacitat de les organitzacions en adaptar-se i aprendre de manera ràpida. Les habilitats dels líders i les capacitats dels equips marquen la diferència.

Els que treballem a la indústria del “Flex Offices” o “Business Centers” estem acostumats a treballar amb empreses innovadores que ens requereixen flexibilitat, espais inspiradors, amb la capacitat per adaptar-se a necessitats canviants i suport puntual. Em vinc a referir a espais de productivitat, de socialització, connectivitat on la qualitat de l’aire i l’ergonomia són aspectes importants. Per descomptat, cal comptar amb infraestructures i serveis alineats amb l’atracció i la fidelització del talent. En definitiva, un espai per cada activitat.

En qüestions de transformació digital, el sector privat ha fet els deures, els està fent, o almenys està mentalitzat, però podem dir el mateix del sector públic? Sense dubte no, o almenys no suficientment. Només l’AEAT i la TGSS es troben digitalment avançats, és a dir, els departaments que es dediquen a recaptar. En canvi, els que han de donar servei, estan a anys llum de les necessitats d’empreses i ciutadans. La Justícia o qualsevol tràmit administratiu és lent, complex i enrevessat, llastrant la competitivitat de les empreses i, per tant, empobrint a la societat. I no és una tasca fàcil perquè no va només de hardware, de processos i de software, això té fàcil solució si hi ha voluntat, que està per veure. Això va de persones, i majoritàriament, comptem dins del col·lectiu de servidors públics amb una població sense la qualificació necessària, envellida i desmotivada, i si això no és suficient, estan liderats per polítics, amb projectes a curt termini i guiats per als interessos del seu partit.

Ho hem vist recentment en la gestió de la pandèmia amb el suport a les residències de gent gran, amb la compra de material d’autoprotecció, amb la justícia aturada massa temps i, especialment, en el mal funcionament del SEPE, deixant sense cobrar molts mesos a treballadors en ERTO, oficines tancades, telèfons que no s’atenien i, per a acabar-ho d’adobar, la web deixava de funcionar durant hores o dies cada vegada que hi havia un canvi normatiu. També amb el famós ingrés mínim vital, anunciat a bombo i platerets per alguns governants però moltes vegades missió impossible per a qui el necessitava.

Tenim molts casos d’èxit al nostre voltant com per exemple en educació, la col·laboració publicoprivada a Finlàndia i en administració digital a Estònia. Es tracta de països on el protagonisme polític resulta inexistent i l’administració és extremadament eficient com a Suïssa. Ens trobem països extremadament lliberals com Nova Zelanda, Austràlia o Dinamarca, on tot són facilitats pel desenvolupament econòmic i tenen un excel·lent nivell de serveis públics i protecció social. També tenim casos com l’Índia que es va convertir en el país de la Informàtica per voluntat política. Rajiv Gandi, també conegut com a “Rajiv Computerjee” va promoure la informatització i la formació informàtica, generant una nova classe mitjana d’informàtics donant servei a tot el món.

Es pot fer, és clar que es pot fer, però cal tenir la voluntat!!